RA[í]CES

El silenci del teu ventre era prou per a tancar els ulls. La teua respiració, pausada, engrunsava les imatges al somiar-te. Et somiava d’ací a deu anys, junts, passejant per la platja. Et somiava en el llit. Et somiava lluny, et perdia, et trobava.

Ens volíem com les estacions, per èpoques, per clima. Tu em vas dir: “Et necessite mía”. Jo no vaig fer cas. Tu vas dir: “Aixó és amar”. I et vaig regalar un ram de roses roges, només per a tu. I tu ho presumies fins que et vas cansar. I només em van quedar els pètals que vas deixar.

I vaig anar, dubtosa, per ànimes nues i llàgrimes desencantades. I vaig buscar altres mans en el meu cabell aquella vesprada, però vaig escapar, com sempre, per la por. Tu ho saps, amor, que jo sempre escaparé per por.

Amb benes en els ulls, vaig passejar pel carrer de les paraules. -“Es venen paraules! Es venen paraules d’amor!”- cridaven els que més sabien d’economia del cor.

I amb agulla i fil, vaig cosir eixes paraules des dels teus llavis fins al meu pit, passant per les orelles, el bescoll i els peduncles, fins al centre mateix del meu tors. Jo em vaig cosir les teues paraules, que imitaven amor.

Ah! Si m’haguera quedat davall les teues mans, volgut amic… Que fàcil! Però vaig buscar pinzells i llenços per a les meues galtes, i glopades de fum que van travessar els meus ulls. Jo volia més. I més.

De sobte, només em va quedar l’ombra de dolor que s’apega en l’esquena i l’estómac buit. Les paraules, cosides dels teus llavis al meu pit, van quedar tendint d’un fil. A vegades ho arrossegue, altres ho amague.

Altres m’oblide.                                M’oblide.

Me olvido.

Me olvido

y florezco

en primavera.

Soy el cerezo en flor

para ti.

Llévate este enredo

de hilos que tengo

en el vientre, putrefactos,

ya castigados de tanto tiempo

que ocuparon mi cuerpo.

No me cosas

de palabras.

Déjame libre.

Déjame ser flor.

Florecer y encontrarme.

Aquí plantado

el cerezo,

buscará sus raíces.

Y contará sus historias

de desamor.

Porque el cerezo

solo quiere hablarte.

Después de una vida en silencio,

él te quiere contar

sobre la vida y el coser.

Y en cada campo

hay un cerezo distnto,

cn un desamor,

cn uns hilos y

una lana d difrnt colr.

Y cda crzo t cntará al oído

hstorias d amr.

Y ls hstorias irán

dl omblgo hsta tu pcho.

Y d tu pcho ya n sldrán plabras

sino lz.

Y d tus ojs,

bocanads d humo.

Y d tu vientr,

flr.

¿Y d ls raícs?

Palbrs d amr.

raices3

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s